Imagineu una societat on la gent no mentís. No parlo de no mentir per convicció, sinó perquè no en sap.

Imagineu que la sinceritat més crua és la que impera en totes les respostes quan es planteja una qüestió. 

Aquesta seria una societat formada únicament per afectats per Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). 

Malauradament aquests trastorns comporten moltes altres implicacions que dificulten en major o menor grau la integració d’aquestes persones a la nostra societat. Potser el fet de no existir cap tret que pugui identificar-los visualment fa més difícil que la gent els entengui i accepti, ja que les peculiaritats en el seu comportament s’atribueixen amb facilitat (i erròniament) a mala educació, buscar conflicte,…

Però quan estem amb un afectat i el tractem tenint en compte les seves característiques, descobrim a una persona peculiar però meravellosa, i entenem que si tots aprengéssim una mica d’ells, el nostre món seria molt millor.